dijous, 21 de maig del 2009
ELS LLAMPS DE LA PICA D'ESTATS
Sóc català, pallarès d'adopció, em dic Raimon i tinc dinou anys. Sempre m'han empipat aquells autors que comencen els seus relats (generalment una mentida de dalt a baix) per la teulada, i fins que no arribes al tercer capítol no t'assabentes del que l'autor ha amagat curosament, és a dir, que el Pere del primer capítol és en realitat, i precisament, l'oncle del Pau que apareix en el segon. No, res de res de tot això. Avui, en decidir-me a relatar per escrit la verídica història d'aquest darrer estiu vull jugar net i dir ben clar d'entrada qui sóc i com sóc. M'agrada la muntanya(i evidentment moltes altres coses que en aquest relat no vénen a tomb). M'agrada pujar als cims i als tossals (però no en vull saber res, d'escalades perilloses). M'agrada esquiar, pescar, caçar, navegar en bot inflable pels estanys, banyar-me en l'aigua gelada dels torrents escumejants quan el sol escalfa de valent, collir maduixes a l'estiu i bolets ara a la tranquil·la tardor, caminar de nit pel bosc a la claror de la lluna, contemplar el temporal des del refugi, sentir xiular el vent adés fred adés calent de la carena, trobar dalt dels cims o en els refugis una nova amiga i...
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)
